Doncs sí, COSES QUE EM PASSEN!
Començo aquest nou blog explicant que havia perdut el blog
Es pot perdre l'autobús, es pot perdre la paraula, es pot perdre el temps, el cap, la bossa, un vis, una agulla... i també es pot perdre un blog. En realitat havia perdut la forma d'arribar-hi, com aquella nena del somni que havia perdut el seu camí .
El dia que em van ajudar a fer-ho no ho vaig apuntar, era tan fàcil que no calia. En no usar-lo de seguida, se'm va oblidar i com que no m'hi havia hagut d'escarrassar massa per triar-lo, no trobava el fil per estirar els records.
Quan ja havia demanat ajut, no a un gat rialler com l'Alícia, sinó a la bona amiga que m'havia ajudat a fer-ho; m'ha vingut al cap que ja li ho havia comunicat al meu fill , tot just acabat de fer, i que ell m'havia respost que "era buit".
Després de remenar correus electrònics antics, he recorregut als missatges i altres converses telefòniques i allà hi era el meu lligam perdut.
Com que m'he posat molt contenta he seguit el camí i he trobat la meva porta, amb el meu nom. He entrat i, en efecte, el meu blog encara era buit.
Coses que em passen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada